- Idioma
- Català
- Autor
- Melcior Domenge
- Edició a cura de
- Antoni Monturiol Sanés, Joan Sala Plana
- Text
- Antoni Monturiol Sanés, Joan Sala Plana, Alexandre Cuéllas Bassols, Josep Murlà, Esther Boix
- Fotografia
- Salvador Comalat
- Disseny
- Magda Pujolàs
- Format
- 21 x 21
- Pàgines
- 48
- Enquadernació
- Rústica
- Publicat per
- Museu de la Garrotxa
- ISBN
- GI-733-1998
Imatge i text
Art i paisatge
Pensament i ficció
Som una editorial i una llibreria en línia
Melcior Domenge (1872-1939): Un paisatgista místic.
Melcior Domenge (1872-1939): Un paisatgista místic.
Melcior Domenge Antiga (Olot, 10 de maig de 1872 – Olot, 1939), nascut en una família humil, esdevingué pintor i pessebrista català. Es formà a l’Escola de Dibuix d’Olot, d’on fou després professor; el 1892 va rebre una escassa pensió de la Diputació de Girona per ampliar estudis durant dos cursos a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, la Llotja. El president del tribunal que decidí atorgar-li la pensió fou el pintor Joaquim Vayreda. Domenge un cop acabada la pensió va residir a Olot, on va pintar i va fer de professor. Va morir en aquesta mateixa ciutat l’any 1939. Representant -junt amb Josep Berga i Boada, Miquel Blay i Josep Clarà- de la segona generació d’artistes de l’escola d’Olot, conreà el retrat i el tema religiós (Bon Pastor, als caputxins d’Olot), però fou bàsicament un paisatgista fidel als passos dels seus mestres. Domenge fou alumne predilecte de Joaquim Vayreda.