Autor principal: Gert Jan van der SMAN, investigador de l’Istituto Universitario Olandese di Storia dell’Arte de Florencia (Universidad de Utrecht) i professor de la Universitat de Leiden.

Michelangelo Merisi da Caravaggio (Milà, 1571-Porto Ercole, 1610) va realitzar una obra molt variada que va exercir una enorme influència sobre l'art del segle XVII. L'observació realista, un intens dramatisme i un potent clarobscur són les principals raons de l'èxit de la seva pintura i de la seva fama com a artista. Als Països Baixos, el pintor i escriptor Karel van Mander va reconèixer ja en 1603 l'originalitat del llombard. En un apèndix al seu Llibre de la pintura (1604) parlava de les "coses meravelloses" que estava fent Caravaggio a Roma, i elogiava la seva destresa per "situar-se davant la vida i ajustar-se a la natura en tots els seus colors". Era al seu parer un exemple "que haurien de seguir els nostres joves pintors", i així ho van fer en efecte. Dels artistes que van incorporar a la seva obra elements de l'estil de Caravaggio, molts procedien dels Països Baixos, Alemanya i França. Aquesta publicació justament posa de manifest l'empremta que va deixar Caravaggio en els pintors del nord d'Europa i l'extraordinària versatilitat del mestre italià amb la rica diversitat de respostes que va provocar la seva obra pictòrica. Una autèntica passió per la pintura i l'ambició de ser al seu torn innovadors van moure a tots els artistes aquí representats mostrant com, entre 1600 i 1630, hi va haver un animat diàleg artístic que va tenir per fruit aquests brillants resultats.